Entrada escrita per Laia d’Ahumada
El Taller de Memòria Oral de la Casa Dalmases i la casa Duran i Sanpere de Cervera, dins del projecte RETORN ALS ORÍGENS, va tenir lloc durant dos dissabtes del mes de maig i juny, i aquest dissabte 17 de setembre se n’han presentat les conclusions dins del marc de l’Isagoge de Cervera.
En aquest taller han participat 5 persones molt activament.
La primera Sessió es va fer a la Casa Duran i Sanpere, seu del Museu Comarcal de Cervera. Aquest dia es va fer primer una visita guiada a les dues cases i una introducció a la seva història. I després una introducció a la memòria oral i la seva metodologia.
Carme Bergés, Directora de la Casa Museu Duran i Sanpere, i Montse Graells es van encarregar de buscar possibles informants per a l’entrevista col·lectiva, que es va fer a la segona sessió del taller, a la Casa Dalmases.
L’entrevista col·lectiva, va consistir en una taula rodona amb quatre persones informants (Anton Boquet, Josep Civit, Anna Serés, Carme Tarruell), una tallerista i informant (Consol Bosch) i 2 entrevistadores (Montse Graells, Laia de Ahumada).
El Museu Comarcal va proporcionar un tècnic (Eduard Mayora) que va gravar en vídeo tota l’entrevista, un resum de la qual es podrà veure aviat penjat a la nostra web.
L’objectiu del Taller de Memòria Oral era recollir els testimonis de familiars, amics, veïns i proveïdors que tinguessin algun record o vivència de les cases Duran i Dalmases. Aquest recull es podia fer amb entrevistes particulars o bé col·lectives. Vam triar la col·lectiva perquè el taller tenia una durada limitada i no hi podíem dedicar tot el temps que requerien les entrevistes personals, i també per la riquesa que genera la confrontació, en un mateix moment, de diverses experiències.
L’entrevista va ser semi-dirigida, és a dir, teníem algunes preguntes damunt la taula, però al mateix temps la llibertat per introduir els nous temes que podia generar la conversa. Vam triar temes que ens interessaven com: els records que tenien del carrer major; la relació que hi havia entre estiuejants i ciutadans de Cervera; com era el tracte amb els senyors de les cases; el servei domèstic, etc.
De la casa Dalmases, concretament, vam tractar el tema de la visita, el 21 de març de 1955, de Mn Ildebrando Antoniutti, nunci apostòlic a Espanya, i d’Enrique Tarancón, bisbe de Solsona, que vénen a Cervera per assistir a la representació de La Passió. El nunci dina, sopa, dorm i esmorza a la casa Dalmases. Els àpats, encarregats pel Patronat de la Passió, es preparen des de la Fonda Barcelonesa, i és la Sra. Carme Tarruell, de la fonda, qui ens va explicar un munt de detalls d’aquest dinar: que hi va haver algun problema amb el protocol, que a més del menjar van haver de portar el parament, cosa que va encarir molt el preu, que les dones no podien servir la taula i per això van haver de contractar dos cambrers de Barcelona; l’uniforme que duien, les taules de ping-pong que van haver de posar, el problema amb la mida de les tovalles, etc.
El Sr. Anton Boquet ens va explicar també com va estar vigilant tota la nit que no fallés el transformador i la ciutat no es quedés sense llum, ja que, per aquesta visita, a cada balcó es van posar rètols lluminosos.
Són d’aquesta època les darreres fotos que es conserven de la casa Dalmases.
Després també es va parlar de l’interior de les cases, tot i que de la Casa Dalmases es recordava poc, perquè el qui no era convidat, no passava del rebedor, on deixava el que portava per encàrrec, i en canvi qui estava convidat, ja s’hi quedava, perquè els senyors no feien vida al carrer, i a la casa hi havia prou motius de distracció per no haver de sortir, si no es volia: billar, biblioteca, tertúlies i festes….
Es recordava el detall que la cuina estava al pis de dalt i que es baixava el menjar amb un petit muntacàrregues, i que la casa Dalmases va ser una de les primeres a tenir una cambra de bany.
També es va parlar de l’espoli que va patir la casa abans de vendre-la, que la va deixar en l’estat en què es troba actualment, i com el Sr. Agustí Duran, juntament amb la seva filla Eulàlia, va poder salvar molts dels llibres que pertanyien a l’Arxiu de Cervera.
També es van comentar aspectes de la genealogia, i temes com les empreses de Faust Dalmases, de gas acetilè i del ferrocarril.
Es fa difícil resumir-ho tot en poc espai, però no ens volem deixar les conclusions a les que van arribar les alumnes després de les entrevistes col·lectives: els va cridar l’atenció que parlessin de les olors del carrer Major, i és que les olors van molt lligades als records. Es van adonar de la importància que havia tingut el carrer Major i l’enyorança que sentien els entrevistats de la seva època de glòria, amb botigues, comerços, mercat… Van descobrir que no es barrejaven senyors i ciutadans, que no es feien uns amb altres. I que, com deia la Consol: “Quan venien els senyors era una novetat. Quan vèiem uns pantalons blancs, dèiem: “Mira ja han vingut els estiuejants”. Eren molt fins i més guapos del normal”.
Gràcies a aquest taller hem aconseguit conèixer més i millor la casa, la manera de viure, conversar amb veïns i veïnes moguts per un interès comú: recuperar la memòria d’una època passada, però encara viva en la memòria d’una generació.
"De la Segarra amb valors" 